Vivamus, mea Lesbia, atque amemus
Rumoresque senum severiorum
Omnes unius aestimemus assis.
Soles occidere et redire possunt:
nobis cum semel occidit brevis lux,
nox est perpetua una dormienda.
Da mi basìa mille, deinde centum,
dein mille altera, dein secunda centum
deinde usque altera mille, deinde centum.
Dein, cum milia multa fecerimus,
conturbabimus illa, ne sciamus,
aut nequis malus invidere possit,
cum tantum sciat esse basiorum.
— Catullo
Lesbia mia, noi dovemo da vive e d’ama’
e li borbottii de li veci troppo ‘zzelanti
pure meno d’en sordo c’avemo da stima’!
Li soli calati e arisorti so’ tanti
ma quanno l’urtima luce bella che ita sarà
n’abbiocco ‘nfinito ce se mette davanti.
E damme mille baci, e dammene artri cento,
quindi artri mille, e se te scappa artri cento,
e pe’ fini’ artri mille, e ppure artri cento.
Dopo che mijaja n’avemo de bacetti
senza sape’ quanti, tutti l’arimescolerò
ché’n ce stanno a gufa’ li maledetti
pecché li baci a conta’ bboni nun so’.
— Adam